Ciutat venerable

Catedral de la Seu, sortida de missa vespertina dissabte, havent plogut

Amb la Seu ja m’hi havia familiaritzar força anys enrere per la relació que l’equip dels qui fèiem la revista sacerdotal Correpondència vam tenir amb els corresponsals d’aquí dalt. L’Oleguer Bellavista, en Josep M. Galbany i jo havíem pujat més d’un cop per reunir-nos amb els capellans subscrits. Però, molt abans estant al seminari havíem sentit a parlar molt, en bé i en mal, del seminari de la Sau. Mossèn Joan Quer aleshores pare espiritual del sminari havia causat un gran escàndol per la revolució que introduí en la formació dels seminaristes. La frase en què condensaven la seva doctrina va fer-se famosa: el seminarista havia de formar-se en les tres C de Cap, Cor i Collons.

La relació i coneixença més familiar em vingué a través dels amics capellans que procedents de la Seu van aterrar a Santa Coloma. L’un és en Robert Cama, fill de la bonica ciutat de Guissona, amb qui he compartit l’activitat`cultural. L’altra, l’Antoni Antonijoan, fill de Torrefeta, que essent seminarista va venir a ajudar-me a la parròquia del Fondo, on el bisbe Ramon Torrella l’ordenà de capellà, i sempre més hem estat amics.

Es pot dir que des de molt jove l’afició a la muntanya m’ha apropat al Pirineu, al paisatge  i als pobles. La geografia m’atrapà i després –els anys quan escrivia el llibre de les Santes Colomes Catalanes– vaig aprofundir en la història de l’antic bisbat de la Seu que, des de l’Alta Edat Mitjana, aixoplugava la immensa majoria de parròquies dels comtats de Ribagorça i els Pallars.

La Seu d’Urgell és avui una petita i moderna capital de comarca.  No se m’oculta, però, el paper principal que tingué en la formació de Catalunya.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Ciutat venerable"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*