Que maco ser català..!

 

Acabo de veure a la televisió la presa de possessió de Quim Torra de la presidència de la Generalitat. Quina sobrietat! I quina tristor, en l’ambient. ¡Com es feia viu el record de les absències!: la del legítim president, Carles Puigdemont, i la dels consellers del govern català, destituïts en virtut de l’article 155. L’aparell de l’Estat –que es vanta d’haver aconseguit la normalitat “gràcies” a l’abominable article–, volia que la cerimònia reflectís una pacificació no obtinguda.

¡Que bé, la mínima cerimònia!, testimoni de la injusta situació que viu Catalunya i, alhora, exponent de la fermesa dels catalans de seguir fidels a l’1 d’Octubre. Estem tristos pel patiment. Ens dol el dolor dels exiliats, el dolor dels presos, ens dol el dolor de les seves famílies i el dolor de tantíssims catalans i catalanes que lluitem per la República. I ens dol que molts espanyols no solament no reconeguin que és una injustícia el tracte que rebem, sinó que hi votin a favor.

Just uns minuts abans de l’acte de la investidura del nou president, a la pantalla de la televisió sortia l’Albert Ribera explicant que ha demanat a Rajoy que no retiri l’article 155 perquè Espanya –argüia–  no pot perdre Catalunya, perquè li pertany. Quina ceguesa!, quina barra! i quant d’odi m’ha semblat veure en els seus ulls i en les seves paraules.

En canvi, agraeixo a l’atzar –com deia Mercè Marçal– haver nascut a Catalunya al costat d’una gent tan maca, que lluita per alliberar la nació oprimida, sota un cel tan blau!

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Que maco ser català..!"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*