Jordi Pujol al CIC

Els Amics de Jordi Pujol em van convidar a l’acte de Reconeixement que ahir van fer a l’antic resident de la Generalitat en la Institució Cultural del CIC. Sense dubtar-ho, vaig sentir que hi havia d’assistir. La primera cosa en la que vaig pensar és que en Lluís Hernández hi hauria anat i que jo ho havia de fer en mom seu i, a més, per agrair-li que quan Hernández era de cos present a la sala de plens de l’Ajuntament, Pujol va venir per acomiadar-se’n, tot i preveure que podia patir una mala rebuda per part d’algú, com així va ser.

També per una raó d’amistat i per l’actitud de no ser amic de fer llenya de l’arbre caigut, ni rabejar-me en el mal dels altres. Jo vaig conèixer Jordi Pujol quan ell i jo estudiàvem a la Facultat de Medicina. D’aquells anys ens ve l’ideal comú de treballar per l’alliberament de Catalunya i pel seu redreçament, encara que en entrar en política vam optar per vies ben diferents.

Però per gran que va ser la meva decepció i el disgust que em produí la seva confessió de tenir diners amagats a Andorra, i de lamentar-ho pel mal que aquest fet havia de causar a Catalunya, no m’hi he volgut rabejar ni condemnar l’home, i la importantíssima obra que ha fet al llarg de més de trenta anys de president, i menys, encara, deixar-me arrossegar per la interessada destrucció de què ha estat objecte per part dels seus enemics polítics.

Anant al CIC em semblà que em reafirmava en l’actitud de deixar-me portar per damunt de tot pels valors humans, que voldria que amaressin la Catalunya que somio.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Jordi Pujol al CIC"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*