“Sapere aude”

Un escrit ràpid, com una exhalació. La necessitat de fer una postil·la a una agenda massa carregada. Pensava dedicar el dia a la transcripció de les gloses dels meus blocs per fer-ne dos petits llibres, com el Vuitanta anys i el Llum al corraló. Però al matí m’han recordat que m’esperaven a la reunió del butlletí En el Fondo i quan pensava aprofitar que el dinar que tenia avui s’ha suspès, em truca el meu cunyat per dinar amb ells.

Torno tard a Santa Coloma. Abans trobo una amiga que em parla dels problemes que té amb la seva filla, em vol veure i jo vull anar a veure la nena a l’hospital. I abans d’agafar el metro m’escapo a la Claret a buscar el llibre El documento Q, que havia encarregat, i no puc evitar de comprar la novel·la d’Éric Vuillard, L’orde del dia i Ciutat Princesa, de la filòsofa Marina Garcés.

Tres llibres de temes apassionants. El de Senén Vidal, sobre el document Q (de Quelle, paraula alemanya que vol dir Font); l’intent dels estudiosos de reconstruir un text anterior als quatre evangelis, del qual haurien begut els quatre evangelistes, i que ens acosta a tocar el mateix Jesús. El de la filòsofa, amb temes que m’atrapen. Al metro ja he fullejat un capítol dedicat al feminisme i un altre sobre el paper de les ciutats avui (tema del qual fa un parell de dies vaig fer un comentari a l’article de Ferran Saro, penjat a Fòrum-Grama). I la novel·la: un relat contra la vilesa humana, “que desvela els mecanismes del mal”, reflexionant sobre el nazisme.

Sapere aude”, va escriure el poeta Horaci. “Atreveix-te a saber”. ¡Com m’agradaria que la nostra ciutat ens hi empenyés!

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "“Sapere aude”"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*