Mirant enllà

Pensant que estàvem en diumenge de bon mati me n’he anat al Xòcala a esmorzar, per després fer una caminada pel parc fluvial del Besòs. Ho he fet igualment, i m’ha anat bé perquè he pogut dedicar una bona estona a pensar en les feines que haig de fer, i triar-ne l’ordre.

Haig d’acabar de veure què i com lliuro a la Biblioteca del Fondo els llibres, els meus escrits, les fotografies… i fer-ne un índex per facilitar-ne el destí i la col·locació. Unit a aquest objectiu hi ha el tema de Fòrum-Grama.  Com s’hi integren Amics i Amigues del Fondo i el blog que està creant l’Eugeni Madueño. I hi ha les tasques que s’estan promovent, si és que no s’independitzen en prendre volada. La regidora de Cultura ens apressa perquè l’espai que du el meu nom amb el del Fondo porta molt de temps sense concreció.

Em queda enllestir alguns llibres començats fa temps. Voldria afegir dos reculls més a la col·lecció encetada amb el llibre Vuianta anys, seguit de Llum al corraló, als que hi afegiria una reedició de En el Fondo; un aplegaria els escrits que giren en torn de la creença i de la increença i l’altre seria un recull dels comentaris que he anat fent de les meves sortides al camp i a la muntanya. I em roda pel cap escriure sobre els anys que vaig ser a Vilafranca, una experiència d’immersió en una Església en plena societat de cristiandat, tan diferent de la que vaig trobar quan em van enviar al barri  obrer de Poblenou.

Pensar-hi, tot veient el llunyà horitzó riu amunt, m’ha omplert de pau i tranquil·ltat.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Mirant enllà"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*