Es l’hora de la legitimitat i del somni

 

Just ahir quan evocàvem els cinquanta anys de l’ssassinat de l’home que havia tingut el somni del reconeixement dels drets humans dels negres, Luther King, rebíem la notícia de l’alliberament de Carles Puigdemont: l’home que amb milions de catalans té el gran somni de la República Catalana! No cal que digui que aquesta nova m’ha omplert d’un goig immens. I que m’ha reafirmat en l’optimisme que es basa en l’ideal.

És ben cert que qui no somia, que qui no posa en primer lloc l’ideal mai no assolirà cap cim important. La gent parla de realisme i en això passa el mateix que amb els líquids, que s’adopten la forma del receptacle. Els clàssics ho deien amb la sentencia que també s’ha fet clàssica: “Quidquid recipitur ad modum recipiendi recipitur”. Un litre de vi agafa la forma de la botella on el fiquem, o la del porró o la de la bóta…

Espero que d’ara endavant la gent que en nom del realisme efectiu  maldava per una política realista s’adonin que l’ideal sostingut amb fermesa acaba triomfant. Com va dir l’Elisenda Paluzie (elegida presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya), la construcció de la República generarà persecucions i empresonaments… i no d’una persona més o de quatre, sinó de les que siguin. Hi hem d’estar preparats! De mica en mica el somni es va realitzant. Ahir eren  Alemanya i Bèlgica que amb les seves resolucions denuncien la criminalització del procés que fa Espanya. Com també fan Finlàndia, Eslovènia, Escòcia, Portugal…

Ara que no em vinguin amb un president efectiu, si no és per preparar el reconeixement del veritable president de Catalunya: Carles Puigdemont!

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

2 Comments on "Es l’hora de la legitimitat i del somni"

  1. jordi biosca badia | 7 abril, 2018 at 10:54 am | Respon

    Jaume, em sap greu que una persona que sempre havia estat tant realista i tocant de peus a terra, ara s’ en vagi pels nuvols veient gegants aont nomes hi ha uns tristos molins i encara amb les ales estripades. Que no veus amb qui esteu lluitant? Aquest somni de la Republica, avui no te recorregut. I no tant sols perque l’ adversari es mes, molt mes fort i intransigent, sino perque els politics que el lideren no estan, de cap manera a l’ alçada del projecte. Han mentit descaradament, han trepitjat les lleis propies i alienes i s’han burlat dels mes elementals principis domocratics. Tot aixo, sense tenir ni la meitat del poble al seu costat. I al devant el senyor Puigdemont, que nomes ha mirat el seu propi benefici burlant-se dels companys empresonats. I tot aixo t’ ho diu un que ha fet per Catalunya i els catalans molt mes del que ara pregonen la majoria d’ aquets independentistes d’ ultima hora.
    Una abraçada
    Jordi Biosca

    • Benvolgut Jordi, agraït pel teu comentari i la franquesa amb que t’expresses. Però, ¿vols dir que no amb massa contundència i un amb un cert ressentiment? Comento breument el que dius: 1) Sí, he estat sempre realista en el sentit que m’ha preocupat el món rea: Vilafranca, el barri de Poblenou, Santa Coloma… Catalunya. Però amb un desig “idealista” o “utòpic” de canviar les coses per millorar-les. Allò de “l’home nou i la Terra nova” de l’Apocalipsi… i de tota revolució. 2) ¿Que els nostres polítics no estan a l’alçada? Crec que el partidisme de vegades els ha dut a baralles estèrils però que sempre han acabat reafirmant-se en l’objectiu final. I del que estic segur és que no cerquen el seu interès. ¿Què guanyen sinó la repressió, les multes, la presó o l’exili? 3) La meva confiança està, sobretot, en el poble. Quan tantíssima gent, i tan il·lusionadament es mou, el moviment és imparable. Tenen un somni molt gran i el sostenen malgrats el 155 i les carregades de la policia: somien construir un país nou, just, solidari, obert i bonic. ¿No és l’inici d’un nu model de nació i de societat, que remorà Èspanya i Europa? 4) ¿Burlant els principis democràtics? Quan la llei esdevé injusta perd el seu valor. Sense haver-s’hi oposat les dones avui no votarien, els nois haurien de fer la mili, els homosexuals estarian prohibits… i països com Cuba, Argentina, Algèria… encara no serien lliures. Jesús fa dos mil anys que va dir que la llei “sagrada” del dissabte s’ha d’acomodar a la persona humana i no a l’inrrevés. Concloc, Jordi. Respecto que estiguis en contra de la lluita independentista. Però em sap greu que et produeixi tanta agror un procés tan bonic i tan positiu.

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*