Ermita Vall de Neu

A mi m’agrada molt, la neu. Fa dies que tinc ganes de fer una escapada a Núria per passar unes hores en un paisatge nevat. L’anada a Vall de Neu encara me’n va fer venir més ganes. No pel lloc, que tira a sec, sinó per l’advocació, que imagino que té alguna cosa a veure amb alguna marededéu muntanyenca, com la de Núria. M va fer il·lusió, a més, perquè fa quasi seixanta anys que hi vaig pujar d’excursió amb un grup de grup de noies de Poble Nou, quan era vicari de Santa Maria del Taulat, on justament he viscut la gran nevada que va caure sobre Barcelona.

Al Poble Nou vaig ser-hi només dos anys. Allí vaig fer la descoberta del món obrer. Un barri immens i ple de fabriques. Hi vaig ser fent equip amb el meu germà Abelard i amb dos grans amics també capellans, en Pere Relats i en Joan Solé. ¡Quin treball tan intens, que vam fer! Hi penso sovint, encara que ni en parlo gaire ni n’escric res, tot i que també vaig viure-hi la fundació d’una revista, anomenada Quatre Cantons. De vegades trobo algun noi o noia d’aquells temps i m’alegra adonar-me que es manté l’antiga comunió.

¡Si poguéssim recordar tots els moments viscuts! (Els bons, és clar). La memòria és dèbil, però –afortunadament– som el que hem viscut.

[Foto de dalt:grup de noies que formaven art de la joventut de Poblenou que formava part de la joventut de la parroquia(anys 60).  A sota, els amics i amigues del grup de sortides mensuals, també a l’ermita de Vall de Neu]

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Ermita Vall de Neu"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*