“Com ho veus”

Em sembla que era el febrer de 2012 que vam anar a Montjuic en defensa de la independència de Catalunya. Era de nit. Una nit que s’està fent molt llarga perquè estem fent un país nou

Jo fa dies que he posat una certa distància. No compro el diari, llegeixo al mòbil només els articles que em semblen interessants, la major part des WhatsApps que rebo –a favor i en contra del procés– no els obro, fujo dels tertulians, avorrit del joc d’escacs en el que les peces són sempre les mateixes, blanques o negres, amb l’oblit absolut de la gent que, com en els terratrèmols, és la capa tectònica que amb l seu moviment acabarà configurant el paisatge de demà mateix.

Tinc fe en la gent. I en el procés real. Sota el munt de mentides que es propalen– com que tant erra Rajoy amb el 155 com els independentistes amb un procés enganyós; o que hem perdut el temps i que ens cal un bany de realisme–intento llegir els signes del temps: que els estats antics ja no responen a la realitat, que l’Europa actual (incloses Espanya i Catalunya) han de trobar un ordre nou; que la població ha de decidir el futur, més enllà de la encarcarada legalitat…

Llavors m’adono que som en el camí d’una gran revolució i ho visc esperançat: les coses que han de ser acaben sent.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "“Com ho veus”"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*