Trèvols

Volia anar a Sant Jeroni de la Murtra per veure com estava la vegetació en dies de cru hivern i sequera, però no hi vaig arribar. Tornant pel carrer de la Gran Bretanya, que fa de frontera entre la zona comercial de Montigalà i els marges del turó del Montserrat dels Pobres, em vaig aturar per observar la brutícies que s’estén tot al llarg del mur de pedra que delimita la zona comercial.

El lloc és una mostra de la incultura qu encara hi ha el nostre país. Deixalles pertot. Com si allò fos un abocador. Però em va cridar l’atenció la proliferació de flors grogues,que, com un exèrcit, semblaven oposar-se a les agressions que pateix la natura. No recordava haver vist mai aquelles humils flors que de manera tan cridanera es feien presents. En vaig separar una per veure d’on sortien, i la meva sorpresa va ser trobar a la punta de la llarga tija les fulles del trèvol.

La natura ho té, això. Si t’hi fixes sempre et sorprèn. Per la seva bellesa, per la seva vitalitat… I quants record no et desperta! El poble diu un trèvol de quatre fulles et dona sort. I encara que no ho cregui quantes vegades en veure una rodona de trèvols he mirat si me’n sortia un dels agraciats.

Vaig tornar  a i pensant  que la bellesa és amiga de la humilitat.

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Trèvols"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*