Encara més

 

El conde duque de Olivares, fragment del quadre de Velázquez. La política adversa a Catalunya no començava amb ell i el monarca Felip IV ni finí amb Flelip V (segles XVI i XVII), sinó que ha continuat fins avui, amb el propòsit d’espanyolitzar Catalunya imposant-li les maneres, les lleis i la llengua de Castella, d’acord amb la consigna imperial de la ESPAÑA UNA, GRANDE Y LIBRE

El conde duque de Olivares advertí a Felip IV que per fer gran Espanya havia d’assimilar les altres nacions de la Península Ibèrica, dissimuladament: “Quiero decir, Señor,  […] que trabaje y piense, con consejo mudado y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla”. Anys deprés Felip V continuà en la mateixa línia, d’acord amb la Instrucció Secreta que redactà els fiscal José Rodrigo Villalpando (any 1716) del Consejo de Castilla, que també li recomanava que actués “de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”, perquè “el genio de la Nación de los Catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su Pais”.

Actualment, tot i que l’1 d’octubre la repressió se li escapà de les mans, el govern fa el que pot perquè el brutal desplegament del capítol 150 sembli una actuació discreta i ordenada, que posa ordre a Catalunya i la pacifica. I per justificar la repressió, acusa el procés de sediciós, d’un mal immens i criminal. Jo no sé fins quan el poble aguantarà pacíficament. Cada dia som més conscients del mal que ens fan, i del desvergonyiment amb què actuen, com això de mantenir a la presó homes justos com l’Oriol Junqueres, malgrat que en les eleccions ¡organitzades per Rajoy!, el poble ha tornat a votar-los. No m’estranyaria que el poble surti al carrer, però amb una major agressivitat.

Quina vergonya més gran!

Per la meva banda penso treballar de cara al “meu” barri del Fondo (i també a través del bloc), pensant en les persones que dubten o que, enganyades, havent votat sempre l’esquerra, ara s’han decantat per  Ciutadans. Gent que sota la Dictadura va creure que la millora de Catalunya els concernia i van unir-se al moviment popular per reivindicar l’Estatut d’Autonomia i avui no s’adonen  que la sobirania del país du l’autogovern a la seva plenitud.

M’entristeix que quedin al marge de l’extraordinària revolució que vivim i que fins s’oposin a la República Catalana!

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Encara més"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*