Mediació?

No sé què passarà dimarts. Puigdemont ha demanat comparèixer al Parlament per explicar el resultat del referèndum i on ens trobem, en relació amb el procés. Sento opinions molt diverses dels tertulians. Però jo em fio del president i del govern perquè, fins ara, tot el que ha anunciat  –per difícil que semblava– s’ha anat complint.

Diuen que “toca” la mediació. Veus prudents la reclamen però Rajoy s’hi nega. Què vol dir “mediar”? Com diu molt bé Carles Puigdemont per mediar calen dues coses: que Catalunya sigui reconeguda com subjecte jurídic (per concórrer al diàleg en igualtat de condicions que el govern espanyol i no com una colònia) i, sobretot, que el tema objecte de la mediació sigui la sobirania del país. Perquè, de fet, el litigi que tenim amb Espanya ara no són els diners, ni el corredor del Mediterrani, ni la immersió lingüística… això és aigua passada. Ara la qüestió és que volem constituir-nos en un estat independent: la República Catalana.

I afegeixo que si bé en aquesta decisió hi pesa molt el tracte ominós de què som objecte de part del govern central –agreujat per les recents càrregues de la policia i de la guàrdia civil–, volem ser independents per ser el que som amb llibertat i plenitud: una nació sobirana. I no per un legítim desig d’un poble que ha prosperat i se sent “adult”, sinó perquè tenim consciència d’haver estat sempre una nació i de no haver-hi renunciat mai, malgrat la persecució que hem hagut d’aguantar.

Serem independents en virtut de l’empenta de la gent. I sí, caldrà dialogar amb Espanya per tal que la separació deixi oberts els camins per l’entesa –el més harmoniosa possible– amb els nostres seculars veïns.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

4 Comments on "Mediació?"

  1. Ma Paller Casas i Vilalta | 8 octubre, 2017 at 9:55 pm | Respon

    Jaume P,
    Fa poc temps vam saludar-nos a la llibreria Laie i vam parlar molt breument del moment històric del referèndum. També em vas parlar de “Capvespre”. M’hi he passejat. Enhorabona!
    I només vull dir-te que entenc i sento i comparteixo el camí que defenses per al nostre país en aquest difícil i històric moment. I amb aquests versos d’Espriu acabo “Ens alcem tots dos/en encesa espera,/el meu poble i jo”. Una cordial salutació. Ma Paller

    • M. Paller, a mi també m’alegrà trobar-te. I just en una librera. Els anys de Poble Nou (o Poblenou) queden molt lluny. Van ser total dos anys. Però per mi totalment inoblidables. La sort de reballaar en n barri “religiosament” molt dur, fent equip amb el meu germà Abelard, amb el Pere Relats, amb en Joan Soler, i amb el petit equip de nois i noies de la parròquia i els simplement del barri. Perspectives noves. Amb un rector (mossen Joan) xapat a l’antiga, però un sant home. M’és molt agradable el teu record. Ens vam enten molt i sempre t’he recorat amb molt carinyo. Una abraçada, M. Paller, i agraït de saser-te a prop, a través del capvespre.

  2. Ma Paller Casas i Vilalta | 28 novembre, 2017 at 8:36 pm | Respon

    Bona nit,Jaume, fa dies que volia escriure’t.Gràcies per les teves paraules. Jo també en tinc un bon record d’aquells dos anys de què parles i de les persones que anomenes. Vau aportar una nova mirada tan necessària aleshores i vau propiciar i aglutinar uns joves que volíem camins oberts i amples. Gràcies. I canviant de tema he llegit que has estat ingressat a l’hospital. I que ja ets a casa. Desitjo que vagis millorant dia a dia. Una cordial abraçada.

    • Ma Paller, sí, he estat ingressat novament a l’hospital; les bactèries es veu que es troben bé amb mi, i no em volen deixar. Ara continúo l’hospitalització però en règim domiciliari. Ve cada matí una infermera al matí i la doctora un cop la setmana. A casa esic millor i més liure, però convalescent. Content de “sentir-te”. Una abraçada molt afectuosa.

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*