10. ‘Can Fatjó dels Xiprers. Nou-cents anys de vida pagesa’

El nom Fatjó apareix per primer cop a l’acta de consagració de la parròquia de Cerdanyola, l’any 1114, en la forma llatinitzant Faione. Un primer mas Fatjó va rebre el nom del lloc, anomenat Fatjó, que va donar per dos altres masos també anomenats Fatjó, l’un de Dalt, l’altre, de Baix, i, posteriorment, nous masos Fatjó, coneguts com a Fatjó dels Xiprers, dels Hurons i del Molí

Dedicats a la vinya, als cereals i l’explotació del bosc, al segle XVIII Can Fatjó dels Xiprers va conèixer una important transformació, gràcies al conreu de la vinya.. D’aleshores data l’arbre genealògic de la família, font que ha permès seguir la pista de les vint-i-sis generacions que s’han anar succeint, ininterrompudament, fins als nostres dies. Al llarg d’aquests segles el mas ha passat per les turbulències que patí la pagesia, com la guerra de remença en l’antigor, la guerra del Francés i, darrerament, la guerra civil, precedida de la pugna entre amos i rabassaires.

En l’actualitat a Cerdanyola la pagesia ha desaparegut i Can Fatjó del Xiprers ha vist com li exropiaven les terres, per construir el corredor verd que uneix Collserola amb Sant Llorenç de Munt, integrat al Parc Alba.

Tanca el llibre l’Epíleg de Jaume P. Sayrach, on es narren les vivències que els darrers Fatjó dels Xiprers (de segon cognom) van viure, quan la masia encara es dedicava a la pagesia.

 

Can Fatjó dels Xiprers.  Nou-cents anys de vida pagesa
Miquel Sánchez
Proemi de Jordi Pujol, expresident de la Generalitat
Pròleg de Josep Fernández Trabal, Director Arxiu Nacional de Catalunya
Epíleg de Jaume-P. Sayrach
Edicions Fòrum-Grama, 2012

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "10. ‘Can Fatjó dels Xiprers. Nou-cents anys de vida pagesa’"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*