“Aviat el referèndum”

L’abat de Montserrat Josep M. Soler, quan la Sílvia Còpulo li va peguntar què pensava sobr el referèndum li va contestar que els bisbes de Catalunya han defensat que Cataluny és una nació i que, per tan, té dret a decidir el seu futur

Hem entrat ja al mes de maig. Queden pocs mesos pel referèndum. Tinc la impressió que les persones i els partits que s’han atipat de dir que érem davant d’un bluf, d’una mentida, d’un somni; o d’un engany!, ara s’adonen que estem davant d’un objectiu concret i real. Mentre els que estaven en contra de l’independència de Catalunya auguraven que el procés es desinflaria, el govern català de Junts pel sí i la CUP han anat fent camí, i ara som ja davant del darrer pas. Som molts els catalans i les catalanes que volem que Catalunya esdevingui un estat independent i lliure. Ho hem manifestat en les grans mobilitzacions organitzades per l’Assemblea Nacional de Catalunya i per Òmnium Cultural.

El que més em satisfà del procés és que es du a terme sense ràbia, sense exclusivismes, sense condemnar ni atacar ningú, sinó amb il·lusió i alegria (malgrat les traves que se’ns posen, els insults i les agres crítiques que se’ns fan, desfigurant el sentit que els independentistes donem a l’objectiu que perseguim, que és el de fer un país per a tothom, en el que els valors més alts amarin la constitució amb la que ens volem dotar. Un país modern, culte, just i solidari, profundament democràtic (com pot ser un país que es crea de bell nou, entrats ja al segle XXI, sense les càrregues del passat). Una nació lliure per a l’Europa del futur, l’Europa dels pobles i no l’actual Europa, mal formada pels estats prepotents, nascuts segles enrere, fruit d’unes guerres imperialistes.

Com vaig anunciar setmanes enrere, a mesura que ens acostem a la data del referèndum dedicaré més gloses a la independència. I, fidel a l’esperit del procés, m’agradarà dialogar amb els amics i amigues que visiten el meu blog. Com no es cansa de repetir el president Puigdemont i el govern, defensem el sí i, alhora, que els partidaris del no també puguin votar i defensar la permanència de Catalunya dins d’Espanya. No hem condemnat mai l’unionisme ni  direm mai que sigui una aspiració dolenta, perversa o il·legal. Personalment sí que sostinc, primer, que per poder decidir una cosa o una altra abans se’ns ha de reconèixer la capacitat jurídica de poder decidir; segon, que la via de l’unionisme avui a Espanya no té sortida; i, tercer, que l’horitzó actual és la Unió Europea i no la Federació Ibèrica, defensada a principis del segle passat per homes com Prat de la Riba i també pel meu pare.

M’agradaria mantenir un diàleg tranquil amb les personesque dubten o que s’oposen a la independència perquè crec que una Catalunya lliure és bo per a tothom.

Han dit

Mara del Mar Bonet, cantant

“En un país com Catalunya la independència és necessària. I sempre he pensat, a més, que a aquesta Espanya que tenim al costat també li interessa la nostra independència. Crec que seríem força més amics i ens respectaríem molt més. Estem units geogràficament amb Espanya is sempre ho estarem. La independència, però, forma part del procés de creixement d’un país. De les ganes de ser, de tenir llibertat i tocar-la de debò. Catalunya se la mereix. El país ho vol. No és que ho vulgui un govern determinat, sinó uns quants milions de persnes. I això és el que huarien de veure al país del costat.”

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "“Aviat el referèndum”"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*