Després de la gran pluja

 


 

Després de la gran pluja que he mig seguit tota la nit m’he apressat per anar a veure com l’aigua baixava pel riu. Un matí grisós, el cel tapat; amb febles escletxes per les quals el sol intentava sortir. I el riu a vessar, amb l’aigua fent carrera cap a mar, tenyida d’ocre terrós. L’herba, és clar, verdíssima. Ja de tornada m’ha sorprès una parella d’ànecs verds que semblava que estiguessin examinant els estralls que la tempesta nocturna ha causat en el seu hàbitat. Em pregunto: l’aiguat s’haurà endut la cria –si ja ha sortit de l’ou–,  o els ous? ¿Haurà desbaratat el niu? Encara que m’imagino que els segles que fa que els ànecs viuen a la riba dels rius ja hauran après a construir casa seva entre el canyar, que l’aigua tomba però no arrenca.

Quanta aigua!, malgrat tot –tantes inundacions!–, quin bé de Déu.


Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

1 Comment on "Després de la gran pluja"

  1. Quines fotos tant interessants benvolgut Jaume. Visca la pluja tant necessaria!
    També´jo he disfrutat de la tormenta de la nit i n’he donat gracies
    Tantmateix… he pensat molt en la gent del carrer…A on hauran trobat refugi?
    N’Antoni i en Robert companys del menjador social,com hauran passat la nit? i a on?. Impossible que es quedéssin en el seu lloc habitual dels jardins de Montserrat..
    .Pregaria intensa per tots els sense sostre del món.

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*