11. “Per un Si, per un No”

(Proyecto1_Maquetaci363n 1.qxd)

anit

garcia albiol

Ahir Junts pel Sí va aplegar un bon nombre de colomencs en el jardí de la Biblioteca Central. Els oradors van insistir en les raons que abonen el si a la independència. No hauria calgut perquè els presents n’estem convençuts. Però aquestes trobades reforcen els ànims i sobretot vénen a ser una celebració anticipada de la victòria anhelada. Jo no vaig poder de deixar de pensar en dues idees que em martellegen tot al llarg de la campanya.

La primera, és la del sense sentit que suposa haver viscut el procés, i ser ja a les eleccions, sense que l’Ajuntament n’hagi dit res. Em pregunto: és que el futur del nostre país no interessa a la ciutat? És que el fet que Catalunya esdevingui un estat, no incidirà en el futur de Santa Coloma, per bé o per mal? Aleshores, ¿no s’hauria d’explicar de fer el possible perquè els ciutadans coneguin la situació? No dic que l’Ajuntament es pronunciï a favor o en contra però sí que faciliti que els ciutadans sàpiguen quines són les opcions, i prenguin consciència que votar és un dret i, alhora, un deure democràtic.

L’altra tema és escatir quina la raó profunda del NO de molts colomencs vinguts de fora però que ja porten molts anys aquí, i que se senten catalans; colomencs que potser parlen en català, que han participat en les lluites socials d’abast local i fins i tot de país… Avui, escoltant l’entrevista que la Mònica Terribas ha fet a Xavier García Albiol he vist encara amb més  claredat el que vinc pensat ja fa dies. L’Albiol ha recorregut als catalans de l’àrea metropolitana per defensar el seu NO a la independència. Són igual de catalans que els que es manifesten pel SÍ i prenen part en les multitudinàries manifestacions al carrer, da favor de l’estat independent. Al preguntar-li la Terribas si no creu que Catalunya és una nació, ha estat contundent: “Catalunya no és una nació, és la meva terra” i ha conclòs dient que “Espanya és el meu país”. Llavors la Terribas li ha inquirit si per ell Espanya és una nació; la  resposta ha estat contundent: “Evidentment!”

Els colomncs dels que parlo que no veuen clara la independència ¿creuen de debò que Catalunya és una nació o, com l’Albiol, en el subconscient se senten de la nació espanyola i tenen Catalunya com “la terra” (la província, la regió) on viuen i estimen, i que ara semblar-los que han d’escollir entre l’Espanya de sempre i la nació catalana que se’ls apareix diferent per primer cop, queden desconcertats i tocats? Per defensar la seva afirmació, García Albiol ha afegit que a l’escola de Catalunya es crea la idea de la nació catalana i es fomenta l’odi a Espanya, tot fabricant una història falsejada.

Acabaria l’escrit evocant la sentència clàssica: “La veritat us farà lliures”.

(logo junts pel si, B_Maquetaci363n 1.qxd)

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "11. “Per un Si, per un No”"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*