logo LLIBRES.qxd

Posseït pel mal (*)

Machbeth i Lady Macbeth, interpretats per Orson Welles i Jeanette NolanMachbeth i Lady Macbeth, interpretats per Orson Welles i Jeanette Nolan

A Macbeth sovint se l’ha pintat com l’encarnació del mal. Salvador Oliva, bon traductor de Shakespeare al català, en la introducció del drama (Biblioteca Pompeu Fabra), no hi està d’acord. Escriu que de tots els personatges malvats de l’escriptor britànic, Macbeth no seria el més dolent, com són Iago, Edmund o Ricard II, sinó un home posseït pel mal, sense que mai deixi de ser una persona humana, amb consciència d’actuar malament, però massa dèbil per evitar el mal.

L’obra ho exposa perfectament. Tot just alçar-se el teló veiem com Macbeth és enganyat per unes bruixes que li prediuen que serà comte i rei d’Escòcia. D’entrada no s’ho creu, Macbeth és un militar valent i victoriós que en una monarquia no hereditària com la del seu paí podia aspirar a la monarquia i, en acomplir-se rocambolescament la predicció que li atribuïa el comtat, creu que també pot ser veritat que serà rei i, empès per la seva esposa, Lady Machbeth, decideix forçar els fets, per tal d’aconseguir-ho. El camí és el regicidi, al que arribarà, enmig d’enormes dubtes i remordiments.

De fet, el mal ja està ficat dintre seu i cada cop que es troba amb les bruixes (una impactant imatge de la força del mal, o del fat, que com en les tragèdies gregues és inesquivable), la possessió assoleix un estadi més fondo. Segons Oliva, Nietzsche creia que “som viscuts com pensats i moguts per voluntats i forces que no són les nostres”, fins a quedar submergits en el mal. En el pensament cristià el setge del mal existeix però no amb l’absolutesa del fat, l’home és lliure, capaç d’esquivar-lo i si cau, de penedir-se i obtenir el perdó de Déu, aspectes que en la tragèdia grega no es donen, com tampoc en aquest drama de Macbeth.

Cal afegir que tot i ser lliures rares vegades en som prou. Les pressions que exerceixen en nosaltres les circumstàncies, més la nostra debilitat, ens fan molt vulnerables.

logo LLIBRES.qxd

Otel·lo ¿el personatge “dolent”?

otelo desdemona iagoIago, Desdémona i Otel·lo

Acabada la relectura de Macbeth m’he endinsat en l’Otel·lo, en el viatge que faig a les profunditats de l’ànima per entendre una mica més què és la maldat. Salvador Oliva en la introducció del drama escriu que Iago ­_el “dolent” de l’obra–­­, és la figura literària que millor encarna el mal. De primer, l’afirmació em va xocar; vaig pensar que el dictador que apareix en la novel·la de Vargas Llosa El chivo el supera. Però a mesura que he anat avançant en la lectura d’Otel·lo, el refinament de Iago, la seva perversitat intel·lectual i “la falta de motius seriosos” amb què actua ha fet que li doni la raó.

Iago per aconseguir els seus fins no dubta a introduir-se com una serp en l’ànima de les persones que manipula, a base d’insinuacions, com qui no vol ser més explícit per no perjudicar l’interessat, i amb propostes malèvoles, aparentant que fa el bé. Inocula el verí fins a pervertir la víctima, com fa amb Otel·lo qui, enamorat com estava de la bella i virtuosa Desdèmona, despertant-li la gelosia el converteix en un assassí dement.

Com escriu Oliva, “totes les facultats i totes les energies de Iago estan al servei del mal” i conclou que “Shakespeare l’ha creat com un exemple paradigmàtic de la maldat innata dels humans”. Total, que estaríem lluny de la innocència natural de l’home i a prop de l’home “caigut”, de que parlava sant Agustí. O, potser en termes de la psicologia moderna, de la doble pulsió que experimentem des que naixem: una tendència al bé i amor als altres i una altra que ens du a la divinització de l’ego. Hazlitt (cito Salvador Oliva) atribueix la conducta de Iago a “una manca total de principis morals”.

Sant Agustí per superar la tendència al mal reclamava “la gràcia de Déu”. Personalment pensaria que el que cal és una educació ferma en els valors humans.

(*) Glosses publicades a Primula, març 2012

logo LLIBRES.qxd

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on ""

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*