SETMANA 16

Abril, dilluns 13- diumenge 19

Estat mediterrani

1 europa

Les imatges que ens han ofert les televisions i els diaris de la reunió dels ministres d’afers exteriors de la UE i dels socis del Mediterrani m’ha fet pensar en el paper que hi podrà jugar Catalunya, quan sigui un estat independent. S’ha parlat dels conflictes armats i de l’amenaça jihadista, i del fenomen dramàtic dels immigrants que  arriben a les costes d’Espanya i d’Itàlia, que converteixen el mar en un cementiri. M’impressionà veure-hi, aquesta vegada, el president de Catalunya com a convidat. ¿No té tota la raó, Artur Mas, quan parlà del paper clau que la República Catalana tindrà en aquests conflictes? N’hi ha prou en pensar en els immigrants que viuen entre nosaltres i que després d’anys i panys encara no tenen papers: Carme Forcadell els ha dit: “El mateix dia que serem independents tots tindreu els papers”. Els problemes vistos de prop es resolen millor.

Sor Lucía Caram

2

Potser el premi del Català de l’Any hauria escaigut més al doctor Eduard Gratacós. La seva feina i la dels investigadors en el camp de la Medicina és transcendental. Però ha guanyat la dinàmica i simpàtica monja dominica Lucía Caram, és mediàtica i la solidaritat i el treball a favor dels marginats entra pels ulls de la bona gent. La monja treballa contra la desigualtat i la pobresa, sobretot la que afecta als infants. És bo que els mitjans de comunicació –sovint amb missatges banals i no poques vegades deseducatius– pugi a la pantalla persones que encarnen valors positius.

La identitat, també

3

3b

He estat un matí de visita al Born, i passejant pels carrers del barri vell de Barcelona. Una veritable lliçó d’història i de descobriment de la identitat de la nació catalana. Contemplant la Barcelona derruïda que mostra el subsòl del Born ens trobem cara a cara amb el tràgic passat del país, que explica els sentiments que nien en el cor del poble. Un poble que en trobar-se amb el contenciós viscut entre l’Europa austriacista i l’Espanya borbònica, s’inclinà a favor del pretendent austríac perquè sabia que el borbó no respectaria les Constitucions catalanes. El resultat és ben sabut; la Barcelona derruïda que ens mostren les excavacions del Born en parlen prou. Del que moltes persones no s’adonen, potser perquè no ho han viscut, és que la derrota del 1714 no s’ha tancat mai. N’hi havia prou –el matí que he anat al Born- veure l’activitat que el grup “Plantem la llengua” duien a terme. La llengua catalana continua sent perseguida.

Santa Coloma de Farners

4

L’escarida exposició que s’exhibeix aquests dies al Born sobre els fets de Santa Coloma de Farners completen la visió de la pèrdua de la llibertat que Catalunya ha sofert. Quan l’Espanya de Felip V lluitava contra França les tropes espanyoles instal·lades a Catalunya cometeren tota mena  de barbaritats. A Santa Coloma de Farners l’exèrcit espanyol matà un veí. El poble es venjà matant l’agutzil i la seva gent. La reacció espanyola va ser derruir les seixanta cases de la vila; només se’n salvà la parròquia. Aquest fet fou l’espurna que encengué la guerra dels segadors, el clam dels quals era “morin els traïdors”.

Model de ciutat

5

El dimarts que ve, dia 28,  hi haurà  el debat sobre “El model de ciutat”. Hi hem convidat a parlar-ne en Ricard Fernández, que va ser cap executiu del Pla Estratègic Santa Coloma 2000, del qual en vaig ser el polític encarregat. En el debat presentaré els temes que el grup de diagnosi de Debats 2015 vam fer, i, conduits per la periodista Odei A-Etxearte, parlarem de què es vol dir quan es parla de “model” d’una ciutat,  de l’elecció dels temes, de qui el fa, de les pautes a tenir en compte. Un tema del que se’n parla molt i ara, amb les eleccions municipals a prop, encara més. En el procés del Pla Estratègic l’objectiu no és pròpiament la solució dels problemes d’avui, sinó dels que condicionen l’evolució del futur de la ciutat, al que es voldria arribar.

El “meu” espai

6 c

6b

Ho escric entre cometes perquè em costa acceptar el nom. A canvi, però, hem aconseguit crear un espai des del qual treballarem pel barri del Fondo. L“‘Espai JPS” de la Biblioteca del Fondo, a part de guardar coses de tipus personal, té com a objectiu treballar per la memòria del barri i per la integració social dels veïns a la nostra ciutat, i pel seu desenvolupament cultural i social. Em fa il·lusió pensar que podrem conèixer i aprofundir en les cultures originàries de tanta gent diferent que viu al barri, cosa que ens enriquirà humanament a tots. Per fer-me  a la idea, des de ja fa uns dies, baixo a esmorzar al bar Vivari, des d’on, gràcies a tenir les parets exteriors de cristall, veig la plaça del Rellotge i la gent que hi passa.

Proyecto1_Maquetación 1.qxd

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "SETMANA 16"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*